I la veritat és que trigues molts anys a fer teu un coixí; centenars de sons per donar-li aquella forma tan especials que el defineix i que tant t'atrau i et porta al son.
A la fi, saps com plegar el coixí per aconseguir el son perfecte, com girar-lo perquè no s'escalfi massa. Fins i tot saps l'olor que fa després d'un bon son. Tant de bó poguessim saber tantes coses de les persones que estimem i que dormen al nostre costat.
Però el que sempre he cregut, això sí, és que els coixins porten a dins una part dels teus malsons, dels teus problemes i dels teus somnis. I aquesta és la raó per la qual els posem aquelles fundes: per no veure-hi els rastres de la nostra vida. A ningú no agrada veure's reflectit en un objecte.
De petita, si sabia que l'endemà m'havia de passar una cosa genial, em passava la nit sense poder aclucar l'ull. Deixava la persiana totalment apujada perquè l'alba em colpegés el rostre i el nou dia arribés tant i tant de pressa que el son no durés més que uns anuncis. Sí sempre he pensat que el son són anuncis; alguns, llargs com un publireportatge, altres, curts com els tràilers, i uns altres com minúsculs teasers. I tots parlen dels nostres desitgs. Amb tot, no els entenem perquè és com si els rodés David Lynch.
Però tornem al tema; recordo que aquell dia somiava cérvols que tenien el cap d'àliga. Sí, m'encanta barrejar conceptes, sentir-me una mica Déu en els meus somnis. Crear noves criatures barrejant-hi parts d'altres o sentir que amics que ni tan sols es coneixen són intims, i fins i tot m'entusiasma somiar amb persones de les quals no he estat mai ni remotament aprop però que en el somni formen part de la meva vida d'una manera molt íntima. I és que de vegades penso que la gent viola amb els seus somnis: Viola la intimitat, viola el llenguatge amb que s'expressa, viola aquella imatge com li ve més de gust.
Quantes vegades he tingut sexe amb persones en somnis i l'endemà no he gosat ni saludar-les, pensant que en el "Bon dia" es notaria "la bona nit que hem passat".
Potser el món aniria millor si expliquéssim els nostres somnis eròtics a qui els han protagonitzat.
Potser aquells dies caldria marcar-los de color fúcsia al calendari.
Hi han dies que disfrutes aquells últims 5 minuts, tan profundament, que cada segon es converteix en un alè de plaer... cada minut passa, i el temps de més es coverteix en un dolç i plàcid compte enrere que no molesta, sinó que dona forces...
ResponderEliminar... però això no és el més normal,
quasi sempre, les hores s'ens tiren a sobre, i aquells 10 minuts de més no són més que un parpadeig, i el moment de despertar s'ens tira a sobre com la nit es tira al dia,
... però això, ja és un altre tema